​
Després d’anys que he viscut al meu país estimat, és hora de viatjar al país que sempre he somiat per a viure i completar la meva carrera , o més encara, tota la meva vida. Els primers dies tot em semblava una nova manera de vida, en relació a com jo vivia en al Marroc, el meu país d’origen. Però cada dia que passa em sento més familiaritzada amb aquesta forma de viure. Estic estudiant els dos idiomes que es parlen a Catalunya, Català i Castellà , i sento que el meu vocabulari lingüístic està florint dia rere dia. Gràcies a l’escola Francesc Layret, i les seves institucions competents. Als matins estudio en una acadèmia per preparar el meu accés a la Universitat. Crec que aquest any serà difícil, però totes les coses són passions i només es conserven records. Han passat quatre mesos des que vaig arribar en aquesta bella ciutat, però em sento com si fos ahir!
Tot això es el que experimento en el més profund del meu cor i del meu pensament.
Sóc una jove de 18 anys amb moltes ganes d’integrar-me a Barcelona.
Rim
Jo A BCN
La decisió de sortir del may país i passar a una altre va ser per a mi un gran pas. Quan l'avió ja estava a l'aeroport, vaig començar a pensar: "Com serà?", "Posaré adaptar-me?", "Podré fer amics?". Eren les preguntes que passaven per la meva ment, però sense respostes definitives.
Em dic Brian. Tinc 18 anys. Sóc Filipí de Filipines. La meva primera llengua és el Tagalog. El meu moment favorit quan m'avorreixo és tocar la meva guitarra, veure pel•licules i dibuixar coses. Puc dir que també m'agrada fer esports com voleibol, ciclisme, tennis de taula, escacs I bàdminton. Estic enamorat de la fotogrofia, tot i que encara no tinc una bona càmera, de manera que el que més m'agrada fer és fa més agradable. Però ara ja visc a Barcelona, la segona ciutat més d'Espanya i la capital de la regió espanyola de Catalunya on es pot trobar l'arquitectura més singular i inspiradora del món, de manera que m'agrada visitar els parcs, els museus i les esglésies de la ciutat. I crec que és probablement la ciutat més famosa d'Espanya.
Jo, junt amb la meva família, em vaig translladar a Barcelona el passat 20 de maig del 2018. La meva mare ja treballava des del 2008 aquí a BCN. I el meu pare també va començar a treballar el 2014 a BCN. Van anar a Filipines a vistar el nostre país. Tinc un germà i no tinc cap germana. I després d'un mes, vam sortir del nostre país i vam emigrar a un nou començament. Vaig venir a Barcelona per viure amb la meva família, per continuar els meus estudis i per trobar el meu futur. M'agrada Barcelona des d'abans. Perquè els meus pares sempre parlaven quan era petit. De fet, la ciutat s'ha convertit en un referent d'arquitectes de tot el món seguint els passos del famós Antoni Gaudí, autor de les obres mestres del modernisme espanyol com la Sagrada Família, que més m'agrada. Per ara, estimo molt Barcelona perquè té un bon temps, el transport, els menjars típics, el bon turisme, el sistema de trànsit, les festes, destinacions populars, museus, activitats, sistema escolar i les platges són prou calentes per nedar de finals de maig a principis d'octubre.
La veritat, era molt difícil d'adaptar-se. Podria relacionar-me amb totes aquelles persones com jo que es van translladar a un nou país per explorar més sobre ells mateixos i per experimentar més opurtunitats. No és tan difícil per a mi tenir amics perquè m'agrada comunicar-me amb la gent i conèixer nous individus interessants. El currículum diferent, el desenvolupament personal i la barrera del llenguatge són els més importants que he trobat. Em va sorprendre veure que la gent a BCN és com la gent a Filipines amb valors i cultures. Catalunya té el seu propí idioma i, tot i que tant el castellà i català són llengües oficials, la majoria de la gent fa servir el català per comunicar-se. El català està relacionat d'alguna manera amb el castellà. I el castellà a mi és més facil perquè hi ha moltes paraules similars al Tagalog. Vaig venir d'un fons on l'anglès era ensenyat com a llengua secundària. Vaig acabar l'escola secundària i la meitat de Batxillerat a Filipines. La meva vida va ser cumplicada durant la fase de transició quan vaig aprendre a aclimatar-me a una nova llengua, cultura i costums.
Ara, vaig començar com un matí estudiant de PEAI del CFA Layret i van construir la meva confiança en el llenguatge per interactuar amb la gent. Són molt bons professors. Sempre estava prepcupat pel meu accent. Una vegada, quan vaig començar a sortir, de vegades parlava amb ells i no em podien entendre, tot i que intentava parlar en anglès. Encara no sóc bo parlant castellà ni català, però ja puc entendre si algú em parla. Ha estat difícil, però estic provant. I és divertit perquè he fet nous amics de diferents països. No estava trist perquè tenia un company de classe del meu país. I les meves notes són totes bones. Finalment, es necessita molts esforços i sacrificis per mantenir-se ferms i fer moviments per aprendre un nou idioma. Actualment, estic acabant el PEAI i estudiaré a una escola de formació per començar la meva carrera professional de Micromecànica del rellotges.