Entrevista al director
Com es diu?
-Rafael
Quins són el seus cognoms?
-Ojeda Martinez
Quants anys té?
-Tinc 62 anys.
D’on és?
-Vaig néixer a Córdoba.
Té família a Barcelona?
-Tinc molta família. Som 8 germans: 4 germanes i 4 germans. Tinc 2 fills, un noi de 34 anys i la meva filla petita de 21 anys. La meva filla està estudiant Psicologia i el meu fill és enginyer.
On viu?
-Visc a un poble que es diu Cerdanyola del Vallès.
Viu amb la seva família?
-Sí.
Amb qui viu?
Visc amb la meva dona i els meus dos fills.
-Quantes llengües parla?
-Parlo català, castellà i una mica de portuguès perquè vaig viure 3 anys a Brasil.
Què li agrada fer al seu temps lliure?
-M’agrada anar amb bicicleta, anar al cine, viatjar i cuinar.
Quan temps fa que viu a Barcelona?
-Fa 53 anys que visc a Barcelona.
Quan va arribar a Barcelona?
-Vaig arribar el dia 27 de juliol del 1965 en un tren que es deia “El Sevillano”. Tenia 9 anys. Primer va venir el meu pare i després va venir tota la meva família.
A quines escoles ha treballat?
-He treballat en 3 instituts: Institut Narcís Monturiol, Institut
Bosc de Montjuïc i en aquest centre, el CFA Francesc Layret.
Què li agrada d’aquesta escola?
-El que més m’agrada són els alumnes. Són alumnes molt responsables, estudiosos i es comporten molt bé. A més, els veig contents.
Ha treballat de director tota la seva vida?
-No, als 14 anys vaig treballar de mecànic de cotxes. Després, als 15, en un escorxador de pollastres. Als 17 anys de torner, als 19 anys portava les lliteres en un hospital, als 21 anys vaig fer la “mili”, als 22 anys vaig treballar en una fàbrica tèxtil i als 24 vaig començar a fer de professor perquè em vaig quedar sense feina l’any 1981 i era la feina que vaig trobar. Abans, estudiava i treballava alhora, primer Formació Professional i després Enginyeria Mecànica.
Quant temps fa que és director en aquesta escola?
-Fa 6 anys que sóc director d’aquesta escola. Però també vaig ser director a les altres escoles.
Està content amb el que està fent en aquesta escola?
-Sí, molt content, perquè, normalment, els alumnes estan contents i el professorat també.
Ha volgut ser director tota la seva vida?
-No, mai m’ho havia plantejat. Sóc director perquè sóc professor. Vaig començar de Cap d’estudis al 29 anys i desprès vaig passar ha ser director als 34 anys a l’institut Narcís Monturiol.
Com es veu d’aquí cinc anys?
-Em veig jubilat. Potser fora de Catalunya, en algun poble a prop de la platja.
Què n´espera de la vida?
-Amb 62 anys, ja penso en la jubilació. A Espanya, a Catalunya, als 65 anys deixes de treballar. Ja no treballes més i et paguen una pensió. Però encara em falten tres anys i vull fer bé la meva feina i tenir salut.
Com et va convertir en director?
-Quan la plaça de director queda lliure (per exemple per jubilació) es pot presentar un/una professor/ra. S’ha de presentar un projecte i el currículum. Hi ha una comissió de 3 professors/es, 1 membre del PAS, 3 de l’administració, 1 representat de l’ajuntament, 1 inspector i 1 alumne. Aquesta comissió avalua a les persones candidates. La persona que tingui més punts, guanya i es queda la plaça de director.
Jo vaig passar per aquest procés.
Què no li agrada de ser director?
-Quan un company no fa bé la seva feina i se li ha de dir que no ho està fent bé. Això és difícil perquè tots som companys.
Algun consell pels estudiants?
-Estudiar molt. Si es pots treballar, també caldria fer-ho. Però el més important és estudiar. Amb els estudis podreu treballar en un bon lloc, tenir un bon sou i fer una feina que us agradarà més que si no estudieu. Les persones que no han estudiat, normalment han de fer les feines pitjor pagades i les que no vol fer ningú.
